Arxiu d'etiquetes: urbanisme

La Ciutat

coedició amb Col·lectiu Bauma

La Ciutat: alberg de vida i la seva destructora

Frans Masereel fou un artista flamenc que naixé l’any 1889 a la ciutat de Blankenberge, Bèlgica. De ben jove fou influenciat per la literatura socialista i anarquista, el seu padrastre el portava a manifestacions. Als 18 anys entra a l’École des Beaux-Arts a Ghent i després d’uns primers viatges a Anglaterra i Alemanya, començava a fer xilografia, tècnica medieval que faria ressorgir amb altres artistes del moviment Expressionista. L’any 1911 emigra a París i posteriorment a Suïssa, on treballa com a artista gràfic per a diferents revistes. Després de la Primera Guerra Mundial, no pogué tornar a Bèlgica, atès a la seva negació de complir el servei militar. Continua la lectura de La Ciutat

Precarietat al Paradís: el model Barcelona

Fusionant gentrificació, tecnologia, turisme i antiterrorisme, el model Barcelona de re-desenvolupament urbà ha encès la resistència popular.

La ciutat de Barcelona evoca una gama d’imatges en contrast. Per moltes és coneguda com a una ciutat guai vora mar, famosa per la seva paella i el seu flamenco, a més de la seva rica vida al carrer. Però qualsevol que segueixi les notícies també recordarà les assemblees massives a places ocupades, protestes contra els desnonaments per impagament d’hipoteca, i més d’uns quants incidents amb forts disturbis, incloent una setmana de lluita de carrer ininterrompuda el passat mes de maig, la qual forçà que l’Ajuntament cancel·lés el desallotjament del Centre Social Okupat de 17 anys, Can Vies (un fait accompli doncs l’edifici ja havia estat pres i l’equip de demolició incendiat per esvalotadores).

De fet, hi ha una relació íntima entre aquestes dues facetes tan distintes de la ciutat:El creixement econòmic continuat a Barcelona, malgrat la crisi que està martellejant Espanya amb l’atur arribant fins al 26%, depèn d’un procés dinàmic de gentrificació que està refent la ciutat violentament. Lluny de mostrar-se com un cas típic de rejoveniment urbà, la renovació de Barcelona gaudeix d’inversió internacional i una forta planificació central, les quals desdibuixen les diferències tradicionals entre indústria i turisme, feina i lleure, bones feines i precàries; jugant així, de forma estratègica, amb els punts forts de la ciutat per convertir la crisi en bonança… Continua la lectura de Precarietat al Paradís: el model Barcelona