leninstalin

Abril 2018: centenari del començament del terror bolxevic

És l’abril de 1918. El dia 12, la Txeca desplega un assalt feroç a 26 locals anarquistes a Moscú, produint dotzenes de morts i 500 detencions. El context d’aquesta operació repressiva és de suma importància.

La segona revolució va ocórrer fa només mig any. En aquest temps, el partit bolxevic ha assolit el control burocràtic dels soviets mitjançant quatre capes de comitès i consells, cadascú més allunyat del poder i participació de les classes populars. El consell suprem, Sovnarkom, està liderat pel mateix Lenin i el seu poder està legitimat per delegats elegits per delegats elegits per delegats. Entre aquesta nova classe de polítics professionals, predominen el bolxevics, tot i no tenir cap majoria a la població del país.

Des d’imposar el control burocràtic, el nou Estat ha pres una sèrie de decisions poc populars. Entre elles, la creació de la Txeca, una policia secreta modelada en gran part en l’Okhrana tsarista i liderada per un aristòcrata tsarista que s’ha fet bolxevic: Fèlix Dzerjinski. La supressió de de l’Assemblea Constituent desprès de que no van guanyar una majoria a les eleccions. I més desastrós, a març de 1918, firmen el Tractat de Brest-Litovsk, una pau humiliant amb les Potències Centrals, cedint aquestes una grandíssima indemnització i a més traint diversos pobles històricament oprimits pel tsarisme, com els polonesos i ucranians. Sense cap participació d’aquells i en plena negació del seu dret d’autodeterminació, Lenin regala aquests territoris als imperialistes alemanys.

Tots aquests recursos i la pau al front oriental permet a Alemanya prosseguir la carnisseria humana de la Primera Guerra Mundial, principal víctima de la qual és la classe obrera i els seus moviments internacionalistes, fins al final de l’any. Té més conseqüències: aleshores els moviments d’alliberament nacional a Polònia i a Ucraïna adopten un decidit caràcter dretà. A Ucraïna això produeix pogroms que acaben amb la mort de milers de jueus i a Polònia el resultat és un govern de dretes que suprimeix els moviments obrers. A més, l’influx d’assentadors alemanys a aquests territoris crea un precedent directa pel concepte nazi de lebensraum,les terres que suposadament necessita el poble alemany per la seva expansió vital. Un concepte que donarà el seu fruït podrit unes dècades desprès, durant l’aliança històricament clau entre Hitler i Stalin.

Més aviat, la pau que Lenin firma amb els imperialistes provoca conseqüències més directes. Ningú està a favor. Inclús s’alcen moltes protestes dins el mateix partit bolxevic. A part dels partits liberals i de dretes, que volien continuar la guerra malvada, la proposta més popular era la dels RS, anarquistes i també molts bolxevics, la de «ni guerra ni pau.» Segons aquesta proposta, Rússia abandonaria la guerra imperialista, sortint de la seva aliança amb els estats democràtics (França, Regne Unit). Transformaria l’exèrcit tsarista en un exèrcit revolucionari, organitzat per la guerrilla amb la intenció de frustrar qualsevol continuació de les agressions per part de l’estat alemany i de fomentar la solidaritat internacionalista a les files del seu exèrcit, provocant motins que podrien deslligar una revolució a l’Europa central.

La negativa a aquesta proposta costa als bolxevics molt de recolzament entre les classes populars. Els Revolucionaris Socialistes, fins aleshores el seu aliat, abandonen el govern, acusant als bolxevics de ser agents alemanys. Una altra prova per la seva acusació: desprès de la Revolució de Febrer (1917), els serveis secrets alemanys van transportar a Lenin des del seu exili a Suïssa fins a Rússia, amb l’esperança de que ajudaria a desestabilitzar a l’estat enemic. Existeixen nombroses sospites de que, amb el Tractat de Brest-Litovsk, Lenin està soldant el seu deuda amb els imperialistes.

En un context de ràbia popular contra la traïció i creixent autoritarisme dels bolxevics, les organitzacions anarquistes—molt petites a la vespra de la Revolució de Febrer però cada cop més influents entre les classes populars—realitzen una propaganda incansable contra el nou règim. Contra el caos econòmic, proposen el control directa de la economia per part dels obrers i camperols, l’ocupació de les fàbriques i redistribució de les terres. Afavoreixen l’intercanvi directe de bens del camp per bens de la ciutat, organitzat pels soviets i no pas per buròcrates. Proposen l’abolició dels partits i del control burocràtic sobre els soviets i la descentralització o federació del sistema soviètic. Proposen l’abolició de l’organització aristòcrata a l’exèrcit a favor d’un exèrcit igualitari i revolucionari, amb l’elecció directa de tots els oficials. I a Ucraïna, ja han organitzat tal exèrcit, constituït totalment de camperols i obrers, subordinat a les decisions polítiques dels soviet, lligat al territori que defensa i amb més igualtat de gènere que qualsevol altre exèrcit que existeix al món occidental. I aquest exèrcit està realitzant allò de que els bolxevics no eren capaços: està vencent als imperialistes alemanys que estan invadint el territori cedit per Lenin, frenant l’imperialisme i donant peu a la revolució.

És a dir, els anarquistes tenen una altra visió per a la revolució, l’estan començant a posar en pràctica i s’estan mostrant capaços de defendre aquella revolució. A més, les anarquistes d’Ucraïna han començat a teixir xarxes amb les de les ciutats principals – Petrograd i Moscú. També comença a haver coordinació amb els anarquistes de Sibèria, que un any desprès lluitaran una guerrilla potent contra l’Exèrcit Blanc. És en aquest moment que els bolxevics ataquen.

A Moscú, on les anarquistes s’havien fet fortes, la Txeca comença la seva operació. En només un dia, el 12 d’abril, fan escorcolls a 26 locals anarquistes, assassinant a dotzenes de persones i detenint a 500. Per justificar la seva agressió, utilitzen discursos propis dels burgesos. Acusen a les anarquistes de ser «banderols» i «criminals» per haver expropiat cases burgeses, quan es tractava de locals, centres socials i cases col·lectives al servei de la revolució. Els bolxevics demostren la seva tendència a buscar aliances entre les classes dirigents: el dia dels escorcolls, els burgesos venen junts amb la Txeca per recuperar les seves propietats i increpar als revolucionaris.

Més aviat, l’operació s’estén a Petrograd amb més assalts i detencions. La Txeca comença a practicar les execucions sense judici. En aquesta primera operació anti-anarquista, arribaran a una xifra de 800 revolucionaris assassinats.

És en aquesta època, només mig any desprès de la Revolució d’Octubre, que els bolxevics comencen el sistema dels gulag que terminarà devorant les vides de milions de persones, la vasta majoria d’elles camperols i obrers.

Junt amb el Tractat de Brest-Litovsk, l’operació d’abril és l’esdeveniment que demostra la naturalesa contrarevolucionària del partit bolxevic, ells que terminaran sent els carnissers, els botxins de la revolució. El seu autoritarisme queda palès al mes de juny, quan comencen la recuperació sistemàtica dels oficials tsaristes, convertint l’Exèrcit Roig en una institució elitista i imperialista. Aquesta tendència de buscar la complicitat de les classes dirigents es realitzarà a un nivell global pocs anys desprès quan Lenin conclou pactes econòmiques amb les principals potències capitalistes del món.

El mateix Lenin reconeixerà el paper contrarevolucionari del seu partit durant els dies negres de la Revolta de Kronstadt, quan Trotsky i Tukachevski suprimeixen aquella rebel·lió revolucionària contra la dictadura bolxevic. Segons Victor Serge, Lenin va dir, «Aquest és Thermidor. Però no deixarem que ens guillotinen. Serem el nostre propi Thermidor.» Thermidor és una referència al triomf de la reacció a la Revolució Francesa, quan es van detenir i executar a Robespierre i els altres jacobins (els quals eren un referent principal dels bolxevics i una inspiració per la seva estratègia colpista, que trenca amb la doctrina marxista).

Lenin no tenia pells a la llengua quan va dir que els bolxevics havien de constituir la contrarevolució. Estaven disposats a realitzar qualsevol atrocitat contra les pageses i obreres. La seva prioritat fonamental era la de mantenir el poder a tot cost. Aquell autoritarisme contrarevolucionari va ser visible al procés de burocratització dels soviets, evident al seu tractat amb les potències imperialistes i innegable a la seva repressió sagnant dels seus aliats de la Revolució d’Octubre, els anarquistes.

És pot llegir sobre tot aquest trajecte a http://segadores.alscarrers.org/a-cent-anys-de-la-contrarevolucio-bolxevic-memoria-historica-a-prop-de-la-destruccio-de-les-nostres-lluites/