Precarietat al Paradís: el model Barcelona

Precarietat al Paradís: el model Barcelona

precarietat-al-paradis-el-model-barcelona

precarietat-al-paradis-el-model-barcelona_cover

Fusionant gentrificació, tecnologia, turisme i antiterrorisme, el model Barcelona de re-desenvolupament urbà ha encès la resistència popular.

La ciutat de Barcelona evoca una gama d’imatges en contrast. Per moltes és coneguda com a una ciutat guai vora mar, famosa per la seva paella i el seu flamenco, a més de la seva rica vida al carrer. Però qualsevol que segueixi les notícies també recordarà les assemblees massives a places ocupades, protestes contra els desnonaments per impagament d’hipoteca, i més d’uns quants incidents amb forts disturbis, incloent una setmana de lluita de carrer ininterrompuda el passat mes de maig, la qual forçà que l’Ajuntament cancel·lés el desallotjament del Centre Social Okupat de 17 anys, Can Vies (un fait accompli doncs l’edifici ja havia estat pres i l’equip de demolició incendiat per esvalotadores).

De fet, hi ha una relació íntima entre aquestes dues facetes tan distintes de la ciutat:El creixement econòmic continuat a Barcelona, malgrat la crisi que està martellejant Espanya amb l’atur arribant fins al 26%, depèn d’un procés dinàmic de gentrificació que està refent la ciutat violentament. Lluny de mostrar-se com un cas típic de rejoveniment urbà, la renovació de Barcelona gaudeix d’inversió internacional i una forta planificació central, les quals desdibuixen les diferències tradicionals entre indústria i turisme, feina i lleure, bones feines i precàries; jugant així, de forma estratègica, amb els punts forts de la ciutat per convertir la crisi en bonança…

Regals Perillosos

regals-perillosos-defUna visió anarquista de la depressió bipolar i la malaltia mentalEl títol d’aquest text naix d’una publicació i d’una xarxa de suport anarquistes dels Estats Units. Pretén comunicar que la depressió bipolar no és una malaltia a estigmatitzar i medicalitzar, més bé, parlem d’un regal que pot enriquir les nostres comunitats. Però és un regal dolorós i perillós, el qual fa mal a les persones que el viuen, així com als seus entorns si no aprenen a gestionar-lo bé.Si la visió estàndard fixa la malaltia mental en un marc de por, vergonya i estigma, hi ha visions alternatives que van de la mà, però amb una intervenció positiva i no medicalitzada. Aquestes també són criticables.Aquest text s’escriu tenint com a base la investigació, però sobretot, l’experiència personal. Gran part de la visió que proposa es podria aplicar a altres formes de bogeria que estan categoritzades com a “malalties mentals” i és, precisament, aquesta categoria la que es pretén qüestionar. Tot i això, l’autor es limita al que coneix, posant l’èmfasi en una de les formes més comunes: la depressió bipolar…