La Ciutat

coedició amb Col·lectiu Bauma

La Ciutat: alberg de vida i la seva destructora

Frans Masereel fou un artista flamenc que naixé l’any 1889 a la ciutat de Blankenberge, Bèlgica. De ben jove fou influenciat per la literatura socialista i anarquista, el seu padrastre el portava a manifestacions. Als 18 anys entra a l’École des Beaux-Arts a Ghent i després d’uns primers viatges a Anglaterra i Alemanya, començava a fer xilografia, tècnica medieval que faria ressorgir amb altres artistes del moviment Expressionista. L’any 1911 emigra a París i posteriorment a Suïssa, on treballa com a artista gràfic per a diferents revistes. Després de la Primera Guerra Mundial, no pogué tornar a Bèlgica, atès a la seva negació de complir el servei militar. Continua la lectura de La Ciutat

Abril 2018: centenari del començament del terror bolxevic

És l’abril de 1918. El dia 12, la Txeca desplega un assalt feroç a 26 locals anarquistes a Moscú, produint dotzenes de morts i 500 detencions. El context d’aquesta operació repressiva és de suma importància.

La segona revolució va ocórrer fa només mig any. En aquest temps, el partit bolxevic ha assolit el control burocràtic dels soviets mitjançant quatre capes de comitès i consells, cadascú més allunyat del poder i participació de les classes populars. El consell suprem, Sovnarkom, està liderat pel mateix Lenin i el seu poder està legitimat per delegats elegits per delegats elegits per delegats. Entre aquesta nova classe de polítics professionals, predominen el bolxevics, tot i no tenir cap majoria a la població del país. Continua la lectura de Abril 2018: centenari del començament del terror bolxevic

La contrarevolución bolchevique/ The Bolshevik Counterrevolution [Castellano/English/Português]

Ayer, el 5 de diciembre, hacía cien años desde la creación de la Checa por parte del partido bolchevique. Sólo un mes después de su llegada al poder, ya habían creado un organismo dedicado a la exterminación de otras corrientes revolucionarias. En memoria a sus víctimas, publicamos las siguientes traducciones.

Cien años de la contrarrevolución bolchevique: memoria histórica acerca de la destrucción de nuestras luchas Cien años de la contrarrevolución bolchevique Continua la lectura de La contrarevolución bolchevique/ The Bolshevik Counterrevolution [Castellano/English/Português]

A cent anys de la contrarevolució bolxevic

A cent anys de la contrarevolució bolxevic
Memòria històrica a prop de la destrucció de les nostres lluites

El present text pretén ser només un resum, un petit recordatori d’un desastre històric que, avui dia, encara ressona en les nostres lluites. Aquesta tardor de 2017, cent anys després, ens correspon recordar com l’apropiació bolxevic o Comunista de la Revolució Russa va ser un desastre per a la classe obrera, Continua la lectura de A cent anys de la contrarevolució bolxevic

1O: El poble i les seves gàbies

1O el poble i les seves gabies descarregar PDF

1-0: El poble i les seves gàbies

Introducció: Comença la tempesta?

S’apropa l’1 d’octubre i amb ell, un possible referèndum sobre la independència política de Catalunya. A mesura que s’acosta la data, els ambients estan cada vegada més caldejats: més ressò a la premsa, més publicitat electoral i contra el procés, inclús més Guàrdia Civil fent escorcolls i lluïn les seues armes fóra de les comissaries.

Partim de la idea de la necessitat d’estar presents a tot conflicte social, tot i que les dicotomies establertes per la premsa i els partits oculta qualsevol camí realment alliberador. Hem de ser nosaltres, entre altres, qui obrim aquell camí. En aquest sentit estem d’acord amb la posició exposada en Solidaritat Obrera, “Cal anar-hi”.

Tot i això, pensem que sota la catifa de la actualitat sociopolítica catalana, no hi trobem un procés real d’independència econòmica ni d’independència social i cultural. A base de bombo i plat ressona sense parar la data. Però, què hi ha sobre la taula? Ens enfrontem a un canvi real? Continua la lectura de 1O: El poble i les seves gàbies

Noves tecnologies, l’explotació extraterrestre i el futur del capitalisme

una profundització d’un tema esmentat en «Una apuesta para el futuro»    Tecnologia.odt      Tecnologia.pdf

Un dels temes esmentats en «Una apuesta para el futuro» va ser l’afirmació de que la colonització de l’espai exterior podria ser l’única sortida pel capitalisme de les crisis que ha generat.

Volíem començar el 2017 dedicant una mica més d’atenció a aquesta afirmació.

2017 és l’any del Premi Lunar X de Google, la corporació nord-americana (i tan important pel capitalisme del segle XXI com va ser Ford pel capitalisme del segle XX) que ofereix $20 milions a la primera empresa que aconsegueix enviar una nau a la lluna, conduir 500 metres sobre la superfície i transmetre imatges d’alta definició. Però ha de succeir aquest any. I n’hi han diversos equips que s’estan preparant per aconseguir el repte…

Nuevas Tecnologías / New Technologies

Nuevas tecnologías, la explotación extraterrestre y el futuro del capitalismouna profundización de un tema mencionado en “Una apuesta para el futuro”     TecnologiaCAST.pdf   TecnologiaCAST.odt

Uno de los temas mencionados en “Una apuesta para el futuro” fue la afirmación de que la colonización del espacio exterior podría ser la única salida para el capitalismo de las crisis que ha generado.

Queríamos comenzar el 2017 dedicando un poco de atención a esta afirmación…

New Technologies, Extraterrestrial Exploitation, and the Future of Capitalism a revisiting of one theme mentioned in “A Wager on the Future”          Technologies.pdf     Technologies.odt

One of the themes mentioned in “A Wager on the Future” that was received with skepticism or even laughter was the affirmation that the colonization of outer space might be the only exit capitalism has from the crises it has generated.

We wanted to begin 2017 by dedicating a little more attention to this affirmation…

Aprender a ser hombre

Una narrativa crítica para la reflexión sobre la socialización masculina. Hemos elegido a traducir este texto porque su propuesta no es la de reivindicar una masculinidad alternativa, sino la de destruir el hombre desde la sujectividad de las personas socializadas como hombres…. Nací en un hospital y allí me pusieron una manta azul: había venido otro hombre al mundo. No obstante, formar ese “hombre” costaría muchos años más. Hoy en día tengo cada vez más dudas respecto al tema… Continua la lectura de Aprender a ser hombre

Militarismo en tiempos de SYRIZA

«El militarismo en ambas formas—como guerra y como paz armada—es un hijo legítimo, un resultado lógico, del capitalismo.»–Rosa LuxemburgAl hablar del militarismo, la prensa nos condiciona a pensar en los remotos régimenes dictatoriales donde los líderes se visten con uniformes militares y los tanques vagan por las calles, o en los capítulos «excepcionales» de la historia contemporánea, como las dictaduras ya superadas de hace unas décadas. Pero, ¿es cierto que el militarismo es la excepción y no la norma en la sociedad democrática? Y bajo el gobierno más progresista de Europa, el de SYRIZA en Grecia, seguro que el militarismo habría disminuido al menos en parte, en comparación con el anterior gobierno de derechas. ¿O no?Basado en la experiencia griega, este texto—escrito por Xupoluto Tagma, el Batallón Descalzo, veteranos del movimiento contra el servicio militar obligatorio desde una perspectiva proletaria y anti-autoritaria—nos demuestra como un militarismo autóctono no ha hecho más que crecer en los años del gobierno progresista, así señalando «la relación genética entre el militarismo y el Estado».

Continua la lectura de Militarismo en tiempos de SYRIZA